En temps de l’abaciat del cinquè abat de Poblet, D. Hug, hi havia un frare anomenat Pere monjo que tenia un gran do per convèncer incrèduls i fiançar la fe dels ja creients en les missions que emprenia el monestir gràcies a la seva dialèctica. Tot plegat en un ambient de respecte i simpatia cap a les grans veritats del cristianisme.

Quan se’n va assabentar l’abat del comtat de Pallars, als confins de Lleida i Osca on existien grans focus de d’increduls i mahometans, no va dubtar en encarregar la tasca a Pere el monjo. Aquest va adoptar com a centre de les seves predicacions l’aldea de Queixigó, actual Quixigar, proper al monestir de Labaix. Aviat la predicació va començar a donar els seus fruits. Això no obstant, un dia el monjo va tenir la idea d’entrar en una taverna per apartar del vici de beure als clients habituals. per tal de no aixecar sospites va demanar a la tavernera que li servís com a la resta una gerra de vi.

En el moment en que el vi va tocar els llavis del frare, aquest es va adonar de l’engany al qual estaven exposats totos els clients. En aquella beguda hi havia molta més aigua que vi. El cenobita va deixar el vi i va aprofitar per alliçonar sobre el pecat de l’engany que estava cometent la tavernera que venia vi adulterat a preu de vi bo. A l’acabar, alguns parroquians va sortir del local amb actitud religiosa, com si resessin i a partir de llavors es convertiren habituals a les misses.

Pel que fa a la tavernera, el monjo no es va rendir en la seva missió de conversió i al cap d’uns dies va tornar a entrar al seu negoci. Li va demanar que li servís una gerra de vi però que no ho fes en un dels recipients amb els que h feia habitualment. La tavernera, a tall d’excusa li digué que no en tenia cap més a mà. Ell llavors va demanar que la beguda se li aboqués a sobre de l’escapulari. Quan el vi va començar a rajar, el terra es va omplir d’aigua i només va quedar una petita quantitat de vi a l’escapulari a causa del seu pes major. La tavernera, avergonyida al veure que havia quedat al descobert el seu engany, va implorar perdó i va prometre que a partir d’aquell moment no cometria pecar d’estafar als concurrents.

El pare monjo va aconseguir tanta estima al municipi que al morir va rebre sepultura al terme de la localitat amb un bust adjacent a la tomba al qual els creients s’apropaven a resar i a donar gràcies al sortir de l’ofici amb fervor. Més tard es va col·locar una imatge de Santa Llúcia, santa predilecta del monjo, Aquesta imatge va romandre molt de temps al costat de Pere el monjo tot i que va desaparèixer a un lloc desconegut.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Free WordPress Themes, Free Android Games